Catalunya va adherir-se des dels inicis al moviment de l’accés obert amb la creació del repositori cooperatiu anomenat Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) l’any 2001. Les universitats de Catalunya han estat pioneres a crear repositoris institucionals que permeten l’accés a la seva producció científica i en promouen l’accés obert. Alhora, s’han creat eines conjuntes com ara el repositori de revistes científiques i culturals RACO o el Portal de la Recerca de Catalunya, que permet accedir des d’un sol lloc als resultats de tots els agents del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).
Durant la dècada passada, i en el cas de la Unió Europea sota el lideratge de la Comissió Europea, diferents iniciatives per canviar la manera de fer ciència es van agrupar sota el nom de ciència oberta. L’any 2017 es va crear en el si del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) una comissió de ciència oberta; alhora, diferents universitats i centres de recerca impulsaven actuacions d’obertura de la ciència.
L’any 2020 Catalunya va aprovar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), un acord de país que ja incloïa acords de transparència i d’obertura de la ciència com ara el 20è (crear i dinamitzar el Portal de la Recerca de Catalunya) i el 56è (fomentar una estratègia catalana de ciència oberta). El Pacte inclou l’acord de fomentar una estratègia catalana de ciència oberta que abasti: l’accés obert a les publicacions científiques, la publicació de dades científiques de manera FAIR, la creació de noves infraestructures per integrar els recursos del sistema de recerca de Catalunya en l’ecosistema europeu de l’European Open Science Cloud (EOSC) i les polítiques de recerca i innovació responsable.
La Llei 9/2022 de la ciència, aprovada per unanimitat el 21 de desembre de 2022, pel Parlament de Catalunya, pretén consolidar una política pròpia de ciència oberta relativa als agents del sistema de recerca, desenvolupament i innovació del seu sector públic, que sigui compatible i assimilable a la dels països més avançats i estableix els eixos a seguir.
Aquests eixos estratègics queden incorporats en l’Estratègia catalana de ciència oberta: compartir el coneixement que va ser aprovada per la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) a principis de 2024 i són: