Què és la ciència oberta?

Institucions internacionals com la Unesco i la Comissió Europea assumeixen que la solució als reptes ambientals, socials i econòmics de la població del planeta passa pel desenvolupament de la recerca. Aquesta ha de desenvolupar-se en un entorn obert, és a dir, en un ecosistema de comunicació que faciliti que els resultats de la recerca siguin transparents, accessibles, interoperables i reutilitzables, i que la ciència sigui feta amb i per a la societat.

A aquesta nova manera de fer ciència se l’anomena ciència oberta.

Els requisits de la ciència oberta exigeixen que el personal investigador segueixi procediments que fins ara no eren habituals. El seu compliment pot ser vist com una dificultat afegida a la seva tasca i, per això, facilitar-los-la ha de ser un objectiu del sistema de recerca d’un país.

La ciència i la recerca obertes augmenten la qualitat i l’impacte de la ciència fomentant la reproductibilitat i la interdisciplinarietat. Fa que la ciència sigui més eficient perquè es comparteixen recursos, més fiable perquè existeix una millor verificació i rigor, i més sensible a les necessitats de la ciutadania.

El concepte de ciència oberta va emergir el 2014 a partir de la consulta promoguda per la Comissió Europea (Science 2.0: Science in Transition). Des d’aleshores, el seu significat ha anat evolucionant, sobretot a través de l’impuls del programa marc Horitzó 2020 de la Comissió Europea i de l’Horitzó Europa, on la ciència oberta esdevé un dels pilars bàsics del nou programa de recerca i innovació.

Per aquest motiu, diferents institucions i països europeus han elaborat plans nacionals i fulls de ruta que assenyalen els passos a seguir per fer que la ciència oberta sigui efectiva.

A Catalunya, en el marc del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, s’ha aprovat una Estratègia de Ciència Oberta i la Llei 9/2022 de la ciència.

A nivell espanyol, la ciència oberta ha estat també tractada a nivell legislatiu, tant a l’article 39 de la Llei 17/2022 per la qual es modifica la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, com a l’article 12 de la Llei orgànica 2/2023 del sistema universitari (LOSU). Aquestes disposicions van ampliar-se amb l’aprovació de l’Estrategia Nacional de Ciència Abierta (ENCA): 2023-2027.

A nivell europeu l’objectiu és construir l’European Open Science Cloud (EOSC), un espai comú i federat de dades i serveis per tal de facilitar l’assoliment dels objectius de la ciència oberta. L’EOSC té definides una agenda estratègica i un full de ruta multi anual.

Entre els plans nacionals podem destacar els de:

Entre els fulls de ruta i recomanacions que han fet moltes institucions, destaquem els de: