Skip to main content

Institucions internacionals com la Unesco i la Comissió Europea assumeixen que la solució als reptes ambientals, socials i econòmics de la població del planeta passa pel desenvolupament de la recerca. Aquesta ha de desenvolupar-se en un entorn obert, és a dir, en un ecosistema de comunicació que faciliti que els resultats de la recerca siguin transparents, accessibles, interoperables i reutilitzables, i que la ciència sigui feta amb i per a la societat.

A aquesta nova manera de fer ciència se l’anomena ciència oberta.

És molt més que la disponibilitat en accés obert de publicacions i dades

És l'obertura del procés de recerca, reforçant la recerca i innovació responsable

És la transferència del coneixement científic a la societat

Els requisits de la ciència oberta exigeixen que el personal investigador segueixi procediments que fins ara no eren habituals. El seu compliment pot ser vist com una dificultat afegida a la seva tasca i, per això, facilitar-los-la ha de ser un objectiu del sistema de recerca d’un país.

La ciència i la recerca obertes augmenten la qualitat i l’impacte de la ciència fomentant la reproductibilitat i la interdisciplinarietat. Fa que la ciència sigui més eficient perquè es comparteixen recursos, més fiable perquè existeix una millor verificació i rigor, i més sensible a les necessitats de la ciutadania.

El concepte de ciència oberta va emergir el 2014 a partir de la consulta promoguda per la Comissió Europea (Science 2.0: Science in Transition). Des d’aleshores, el seu significat ha anat evolucionant, sobretot a través de l’impuls del programa marc Horitzó 2020 de la Comissió Europea i de l’Horitzó Europa, on la ciència oberta esdevé un dels pilars bàsics del nou programa de recerca i innovació.

Per aquest motiu, diferents institucions i països europeus han elaborat plans nacionals i fulls de ruta que assenyalen els passos a seguir per fer que la ciència oberta sigui efectiva.

A Catalunya, en el marc del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, s’ha aprovat una Estratègia de Ciència Oberta i la Llei 9/2022 de la ciència.

A nivell espanyol, la ciència oberta ha estat també tractada a nivell legislatiu, tant a l’article 39 de la Llei 17/2022 per la qual es modifica la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, com a l’article 12 de la Llei orgànica 2/2023 del sistema universitari (LOSU). Aquestes disposicions van ampliar-se amb l’aprovació de l’Estrategia Nacional de Ciència Abierta (ENCA): 2023-2027.

A nivell europeu l’objectiu és construir l’European Open Science Cloud (EOSC), un espai comú i federat de dades i serveis per tal de facilitar l’assoliment dels objectius de la ciència oberta. L’EOSC té definides una agenda estratègica i un full de ruta multi anual.

Entre els plans nacionals podem destacar els de:

Entre els fulls de ruta i recomanacions que han fet moltes institucions, destaquem els de:

Per a més informació sobre la ciència oberta podeu consultar el Curs de ciència oberta de les universitats catalanes.